Sí, heu lleguit bé el títol d´aquest missatge "Obama i el feminisme". Molt possiblement us preguntareu què deu tenir a veure el president dels Estats Units amb la lluita feminista. Us ho explico de seguida:
Com sabeu el "Partit Demòcrata" dels Estats Units va patir una profunda divisió a les seves primàries per escollir candidat/ta a la "Casa blanca". Guanyés qui guanyés faria història "la primera dona a la Casa blanca" versus "el primer negre president dels Estats Units". Els i les progresistes de tot el mon estavem d´enhorabona: a la fí una minoria marginada tindria la gran oportunitat d´arribar al poder (simbòlic) als Estats Units. Ara bé només hi havia un lloc i per tant s´havia de decidir. Si la candidata hagués estat una dona negra s´hauria resolt el problema, però no va ser així.
En aquells moments em preguntava què debia passar pel cap de les dones feministes negres dels Estats Units (estava convençut de saber a qui recolçaven) i lleguint un article al dominical d´un diari vaig comprobar que no m´equivocava. La inmensa majoria de les dones feministes negres dels Estats Units recolçaven (en un 96% crec recordar) la candidatura d´Obama.
Les dones feministes negres dels Estats Units no son diferents de la gran majoria de les dones feministes de la resta del mon. D´alguna manera la dona és tan generosa que, durant la història, sempre ha sacrificat la seva lluita emancipatoria en benefici d´altres lluites:
Sóc dona i negra, però primer sóc negra i després dona.
Sóc dona i obrera, però primer sóc obrera i després dona.
Sóc dona i anarkista, però primer sóc anarkista i després.....
I així fins a l´infinit. Espero i desitjo fermament que això canvii en el futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada