La secretària.

"José Ruibal" és un autor de teatre espanyol de mitjans del segle passat. Una de les seves obres es titula "La secretària" i (per a mi) és un dels millors clams feministes que he lleguit mai. L´obra és realment un monòleg sobre una secretària d´edat avançada que fa repàs de la seva vida laboral i comproba, amàrgament, que el pas del temps treballant a l´empresa (paradòxicament) la va degradar:

Quan va entrar a l´empresa tenia 18 anys, molt bona presència i un cos de bandera, li van donar el càrrec de "Secretària del senyor Supergerent" al millor despatx que tenia l´empresa. Dos anys més tard, quan tenia l´edat de 20 i un cos "molt maco" la van rebaixar al càrrec de "Secretària del senyor Gerent" a un bon despatx, però no tan bo com el que tenia abans. Quatre anys més tard, amb 24 anys, i un cos "maco" la van tornar a rebaixar al puesto de "Secretària del senyor Subgerent", amb un despatx més modest que el que tenia abans.

I així succesivament fins que als 40 anys li donen el càrrec de "Secretària del noi encarregat de portar els cafès" que no (evidentment) no tenia ni despatx.

El monòleg conclou dient:

"Els homes creixen i prosperen amb el pas del temps a la feina mentre que les dones seguim el mateix camí però en sentit contrari, està clar que som sexes de signe diferent".